25 de novembre: notícies digitals

Durant la classe d’avui hem fet tres activitats: hem seguit amb el treball de pixelació, i hem començat dues tasques que explicaré a continuació

He de dir que avui finalment hem acabat el treball de pixelació: hem acabat de fer retocs amb la música i hem afegit alguns efectes a les imatges que formen el vídeo. Novament torno a destacar que ha estat in treball pràctic molt interessant força fàcil que, a l’hora, ens ha permès treballar amb la càmera digital, el photoshop, el movie maker i d’altres aplicacions.

La següents activitats proposades han girat entorn les notícies digitals: actualment els diaris disposen d’aquests en paper i ,a més a més, ofereixen publicacions de les notícies als seus webs (notícies digitals). És per això que la primera activitat ha estat l’anàlisi d’una mateixa notícia en tres diaris diferents. Hem pogut veure que una notícia es pot presentar de maneres molt diverses, es pot veure amb: el tipus de lletra i mida, la col·locació de les imatges, la redacció de la notícia en sí mateixa, l’existència o no d’un espai per poder comentar la notícia, etc. Per tant, hem pogut veure que cada diari presenta la notícia d’una manera diferent i que, segons com es mostri, es pot veure com donen més importància a la imatge, al títol o al redactat.

I, finalment la darrera activitat proposada ha estat el retoc (amb photoshop) d’una notícia digital per fer protagonista a un infant d’una notícia, la qual començarem a la següent sessió. 

23 de novembre: exposicions sobre el treball del currículum i les TIC

Avui hem començat les exposicions del treball sobre “El currículum i les TIC”. Aquestes exposicions ens permeten compartir el nou coneixement, fer una posta en comú, resoldre dubtes entre nosaltres o , fins i tot, compartir experiències i suggeriments.

Les primeres en exposar ha estat el meu grup, hem parlat de l’ “Ús didàctic dels blocs”. Cal dir que de les pràctiques que hem presentat (com penjar al bloc i la utilitat de les imatges, els vídeos i les gravacions en aquest) la majoria de nosaltres les coneixíem però, el que més hem volgut destacar ha estat la importància del bloc per la comunicació entre escola i família.

Seguidament, ens han presentat la Pissarra Digital Interactiva, una nova eina dintre de les escoles que poc a poc s’està introduint. Hem pogut veure com aquesta permet desenvolupar l’atenció i els sentits. A més a més, es pot dir que és un recurs didàctic més que ens permet treballar quasi tots els continguts del currículum, oferint un ventall de possibilitats per treballar aquests. Concretament es pot dir que és una eina que permet: explorar els instruments (llapis, ratolí, possibilitats sonores,...), potencia la curiositat, la creació, l’interès; i a més a més, obre les portes al descobriment de nous editors gràfics multimèdia. És important afegir que tot i que el mestre prengui un paper actiu i els nens un més passiu, els protagonistes en tot moment són ells. La pissarra digital ajuda treballar els números, les lletres, explorar l’entorn, treballar les imatges,... tant és així que permet: treballar els contes, els quals són molt importants per potenciar la imaginació (a més d’ajudar al coneixement de l’escriptura i l’ús del ratolí o del moviment amb la mà); conèixer l’entorn, permet adquirir nou coneixement i vocabulari (com per exemple quan es treballa “la casa”, es pot utilitzar per conèixer l’espai, els elements, etc.); d’altra banda permet treballar les imatges (utilitzades com a recurs per a les endevinalles); els nombres i les lletres; i els sons (per potenciar la memòria visual i auditiva.

D’altra banda, en Joan Anton ens ha explicat que a moltes escoles s’estan començant a posar a l’ordre del dia aquestes pissarres digitals, les quals costen prou diners i, per tant, aquests diners fan que s’hagin de substituir d’altres coses com la formació dels professors envers la tecnologia. Ens ha plantejat que a què li podem donar més “valor”, estar formats dintre del món de les tecnologies o bé tenir a cada aula una pissarra digital? És ben cert que els pares, a l’hora d’escollir una escola, donen molta importància (cada cop més) que els seus fills tinguin a l’aula tot tipus de tecnologia. Personalment considero que les TIC a l’aula són cada cop més necessària, ja que la societat així o “imposa” però, no podem oblidar que és un recurs més que no ha de permetre les limitacions en d’altres aspectes. Com a futura professora considero que la pissarra digital pot ser un recurs molt interessant que, realment, la utilitzaria en moments concrets, no ha de marcar una limitació pel fet de tenir o no tenir-ne una.

Aquesta web http://www.reporteducacio.cat/?p=1074, ofereix un conjunt d’arxius per treballar amb la pissarra digital continguts com: la granja, les fulles i la tardor, l’Aquàrium, etc.

Finalment, la darrera exposició ha estat sobre “Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma”, ens han ofert un conjunt d’aplicacions per treballar el dibuix amb les tecnologies: el dibuix artístic (http://www.xtec.net/formaciotic/dvdformacio/eines/tuxpaint.htm), el dibuix amb simetries (http://xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/eines/calidoscopi.htm), el dibuix amb l’ús de les plantilles i el dibuix amb un projecte de centre. O bé d’altres dirigides a la discriminació auditiva. Aquestes aplicacions es poden trobar als webs següents:

A continuació deixo proposa un web que ofereix un gran ventall de materials i maneres de treballar a l’aula amb les TIC i l’Educació Infantil: http://www.xtec.net/formaciotic/dvdformacio/index.htm

Finalment, després de la sessió d’avui, he pogut veure molts dels recursos que ofereixen les TIC, els quals es poden portar a l’aula per treballar molts aspectes del currículum. Ja que permeten que els alumnes es mantinguin motivats per treballar d’una manera prou diferent i interactiva però, en el moment que els alumnes treballin amb les tecnologies d’una manera diària i no sigui una novetat, de quina manera s’haurà de treballar per seguir mantenint aquesta motivació?

Per acabar, deixo un vídeo que permet veure un dels usos de la Pissarra Digital Interactiva a una aula d’Educació Infantil:

18 de novembre: creació d'un Stop Motion/Pixelation!

La classe d’avui l’hem dedicat a posar en pràctica algun dels conceptes que se’ns va explicar durant les classes anteriors: l’Stop Motion o Pixelation! La veritat és que després de la darrera classe, on se’ns van presentar aquests conceptes, creia que no era suficient amb conèixe’ls, si més no creia molt important poder experimentar amb la creació pròpia d’un d’aquests per poder, en un futur, crear-ne un a l’aula amb els alumnes (entorn a les competències de l’Educació Infantil). Cal destacar que molts dels dibuixos que vèiem quan eren petites, estaven creats amb aquesta tècnica i ara que l'hem treballat en som conscients. Entre aquests dibuixos trobem: el Pingu, Wallace and Gromit; o bé creacions actuals com l'anunci de la loteria o el videclip la cancço de Her Morning Elegance d' Oren Lavie.

La consigna per a la creació del nostre Stop Motion, era que s’havia de centrar en algun dels objectius de l’Educació Infantil. És per això que hem decidit que la nostra Pixelació giraria entorn l’objectiu d’ “Expressar els propis sentiments, interessos, i punts de vista mostrant una actitud de respecte, ajuda i col·laboració envers els altres per poder establir unes relacions socials òptimes”. El vídeo es titula “La solitud i l’amistat”: reflecteix la solitud d’una noia que se sent sola i, aquesta, finalment decideix fer alguna cosa per deixar de sentir-se d’aquesta manera; és per això que utilitza la seva imaginació per fer màgia i apareix una altra noia, la qual l’anima, l’abraça i l’ajuda a no sentir-se sola, oferint-li la seva amistat.

Respecte la creació pròpiament de la Pixelació, cal dir que ens la imaginàvem molt més complexa. És ben cert que hem necessitat molta precisió i temps per poder crear les 121 fotografies des del mateix angle (perquè en el format vídeo tinguessin “coherència”). Però un cop hem passat les fotografies a l’ordinador puc dir que l’esforç a valgut la pena, totes nosaltres ens hem sentit molt satisfetes. A més a més, hem treballat amb les fotos (donant-li aspectes diferents com blanc i negre, entre d’altres), hem afegit dos cançons (les quals marquen dos moments diferenciats), etc.

Així doncs, puc dir que m’ha agradat molt aquesta primera experiència amb la creació d’un Stop Motion i que, per tant, tinc molt clar que m’agradaria (en un futur, com a mestra) portar aquesta activitat per treballar algun dels molts objectius i conceptes que es requereixen a l’Educació Infantil.

A continuació adjunto l’esborrany del vídeo que hem creat durant la sessió d’avui:

16 de novembre: Orientacions generals sobre el treball "L'ús didàctic dels blocs"

La classe d’avui l’hem dedicat a la revisió del treball sobre l’"Ús didàctic dels blocs". Som un grup format per quatre persones, el mantenim des de fa un any per a moltes assignatures, per tant, sabem coordinar-nos i treballar força bé. És per això que, cal dir, que la presentació del Power Point ja el teníem gairebé acabat; l’únic aspecte que em modificat ha estat la quantitat de lletra de les diapositives. Moltes vegades, sense adonar-nos, posem o transmetem excessiva informació creient que “més és millor” però, realment la informació clara, precisa i selecta arriba molt més i millor als nostres receptors.

Amb el nostre tema de l’"Ús didàctic dels blocs" hem pogut profunditzar bastant sobre què són, per a què s’utilitzen, quina relació s’estableixen entre escola i família gràcies als blocs, etc. El primer concepte a tenir en compte és la definició de bloc: trobem que és un espai personal d'escriptura a Internet on es pot escriure periòdica, cronològica i lliurement i interactuar amb altres persones. Tenen la funció de comunicar, la construcció del coneixement compartit, el foment de la participació i la intervenció.

 En el món dels blocs hi ha un vocabulari específic i novedós: la blocosfera fa referència a l’Univers dels blocs; d’altra banda trobem el Blocaire, nom que rep l’autor del bloc; i, finalment els post els quals són cadascun dels articles escrits en un bloc per un blocaire.

Trobem que els blocs són un nou recurs que permet comunicar-se (d’una manera innovadora) i, a més a més, permeten una bona relació entre escola i família. cal afegir que permeten mostrar les activitats que es fan a l’aula, utilitzar-ho com a diari d’escola o bé com a part d’una tasca didàctica.

D’altra banda, el mestre es pot utilitzar el bloc de manera individual (per penjar recursos i experiències) o bé, de manera col·lectiva (per compartir amb d’altres mestres experiències, recursos, ...). Per tant, és pot observar com és una bona eina per a la comunicació, novament. És per això que el mestre, com a referent a l’aula, és important que sàpiga utilitzar i explotar al màxim aquest recurs amb els seus alumnes per fomentar: al reflexió, el treball en col·laboració, la motivació, etc.

Després de la realització d’aquest treball em pregunto: fins a quin punt és viable la comunicació continuada entre escola-família? És a dir, quin arribarà a ser el punt “d’exigència” dels pares a l’hora de saber què passa a l’escola?

Aquest és un bloc on es pot veure la comunicació, l’intercanvi d’opinions, l’exposició de les tasques de l’aula, etc., és de l’Escola Els Encants (una de les escoles on vaig estar l’any passat gràcies al projecte de la UB): http://blocs.xtec.cat/ceipcartagena/

11 de novembre: Utilització de la càmera digital i l'Stop Motion

Si hi pensem, ens trobem a una societat on les imatges (entre d’altres coses) ens envolten: la televisió, els aparells tecnològics, al carrer, a l’escola, al transport públic, etc. La imatge té la funcionalitat d’informar, il·lustrar (una notícia, un text,...) d’una manera visual.

Avui a l’aula, hem pogut treballar la importància d’ensenyar als alumnes d’Educació Infantil com fer fotografies. És molt probable que arribem a pensar que, potser, amb tres anys ni en sabran ni els serà útil però, recordem que estem a la societat de la comunicació i de la informació: no ens resultarà prou útil la fotografia, a l’aula, per comunicar i expressar? Així doncs, un cop se’ls presenta la càmera digital als alumnes se’ls ensenya, també, els botons bàsics per a al seva utilització i, sobretot, fer-los veure que l’objectiu és fer fotografies a tot allò que volem capturar. Per tant, han de saber veure que el que surt a la pantalla és el que ells enfoquen i el que captaran. A més a més, és important anar introduint-los (de manera gradual) la existència dels plans: el pla general, el pla americà, el pla mig i el primer pla. D’aquesta manera el seu coneixement respecte la fotografia s’anirà enriquint i, a més a més, podran fer fotografies pensant, també, amb els diferents plans.

Perquè nosaltres mateixes poguéssim veure que: vivim en una societat plena d'imatges i l'existència dels quatre plans; la Carolina ens ha fet un power point (amb fotografies nostres) on es poguessin veure aquests plans. Estàvem a l'ordinador de la classe, per tant, en un principi no hi teníem fotografies però, hem pogut corroborar que la majoria de nosaltres tenim fotoblocs, facebook, etc on hi tenim fotogtrafies nostres. Aquest ha estat el resultat:

Per una altra banda, hem treballat a l'aula l' "Stop Motion": "és una tècnica d'animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que visualitzant-les ràpidament sembla que l'objecte es mogui. Va ser popular durant el segle XX abans de l'aparició delsanimatrònics i l'animació per ordinador. Un dels especialistes en stop-motion més coneguts és Ray Harryhausen." És la segona que parlem el tema de l'Stop Motion a l'aula i em sembla prou interessant per poder tractar-lo a l'aula: gràcies a aquest podrem explicar als nostres alumnes la creació dels vídeos, fent un a l'aula a partir d'una seqüència d'imatges en moviment. Així doncs, a més a més, es podrà fer un Stop Motion treballant conceptes (amb plasteina, per exemple) com el creixement de les plantes. Tot i això, penso que, probablement, requeriria masses hores a l'aula fer un Stop Motion. Només caldrà valorar el temps envers el resultat obtingut, permet: treballar continguts curriculars, treballant en equip i, a més a més, s'hi treballa la motricitat fina (utilitzant el dibuix, la pastelina,...) i la fotografia i l'explicació de la creació de les pel·lícules.

A continuació deixo un vídeo fet utilitzant la tècnica de l'Stop Motion, el qual es podria fer a una aula d'Educació Infantil:

9 de novembre: aplicacions 2.0

La classe d’avui l’hem dedicat a parlar de les eines col·laboratives. Primerament hem parlat de les aplicacions 2.0, encarregades de substituir les aplicacions de l’ordinador per fer la funcionalitat a través de la xarxa. És per això que se’ns ha posat al nostre abast un web (http://www.go2web20.net): un web prou interessant on es poden trobar aplicacions de tota mena i amb utilitats força diferents: per crear receptes de cuina i poder compartir; per crear contes; per fer montatges de vídeo, etc. A més a més, hem utilitzat el Google Docs (explicat a la classe anterior) per poder compartir entre les companyes aquelles aplicacions que més interessants ens han semblat.

He de dir que ha estat una classe força interessant, ja que ens ha obert la porta d’un món que fins ara desconeixíem! És  ben cert que cada dia s’aprenen coses noves però, el que més m’ha sobtat ha estat el fet de veure la quantitat de coses i oportunitats que hi ha a la xarxa i que desconeixem! És per això que, també m’he sentit una mica frustrada i impotent pel fet de veure que potser m’agradaria conèixer moltes més coses de les que sé respecte les tecnologies (programes, webs, aplicacions, softwares,...) i que no les tinc al meu abast. És per això que espero, dia darrere dia, anar descobrint noves eines que poder aplicar, sobretot, amb els meus futurs alumnes i ser una mestra amb els recursos necessaris!

Finalment, m'agradaria compartir dos de les aplicacions que més útils m'han semblat pel nostre futur com a mestres:

http://www.carrotsticks.com: aplicació destinada pels nens de primària a l'hora de treballar les matemàtiques. 

http://www.go2web20.net/site/?a=TypingWeb: eina per aprendre a teclejar que, a més a més, hi ha té un apartat de jocs pels infants (pel seu primer contacte amb els ordinadors).

http://storybird.com/: eina per a al creació de contes.

4 de novembre: presentació de l'ordinador i bits d'intel·ligència

La classe d’avui ha tingut dues parts, la primera s’ha centrat en la presentació de l’ordinador i de les TIC a nens de P-3. La Carolina ens ha mostrat un exemple de com presentar l’ordinador (les seves parts, funcionalitat, etc.) a uns nens de 3 anys: hem vist com la professora de l’aula utilitza tàctiques molt curioses i útils. El primer pas ha estat ensenyar la pantalla i, perquè tots comencin des del mateix nivell, els hi fa posar les mans darrere perquè comencin a experimentar un cop la mestra els hi explica què han fet. És prou evident que, a l’actualitat, hi ha nens amb tres anys que ja saben prou com utilitzar el ratolí i les tecles, d’altres que potser és la primera vegada que poden tocar-ne un per ells mateixos; és per això que és important que tots comencin “des d’un nivell establert”. M’ha resultat molt curiós, sobretot, la manera com presenta el “ratolí” als nens: presenta el ratolí fent una comparació al propi animal; posa un gomet al botó dret, perquè sàpiguen que aquest és el que han de clicar (tot i això, cal tenir en compte que cal ensenyar als nens esquerrans que ells podran utilitzar el botó esquerre); per una altra banda, els explica que no poden tocar el nas del ratolí (perquè no toquin encara la rodeta).

Un cop ja han investigat amb el moviment del ratolí, la pantalla i les tecles, proposa un programa molt divers a l’hora de posar en pràctica el que s’ha après: Gcompris (http://gcompris.net/-es). Un espai, destinat a nens d’entre 2 i 10 anys, per aprendre a través de les tecles i del moviment del ratolí diverses àrees: matemàtiques, llengua, lògica, estratègia,... He de dir que m’ha resultat un espai prou entretingut i interessant per posar a l’abast dels nens.

 

La segona part de la classe l’hem centrat en els “Bits d’intel·ligència” un mètode creat per Doctor Glenn Doman. Aquests es defineixen com a unitats mínimes d’informació que s’han de presentar de manera clara, concisa i precisa. Tenen com a objectiu l’aprenentatge, estimulació i desenvolupament de les capacitats dels nens. Els bits s’agrupen en categories (l’ordinador, la fruita, els números, els animals,...). El procés a seguir és ensenyar cadascun d’aquests durant un segon diverses vegades al dia.

Nosaltres mateixes hem pogut fer un bit d’intel·ligència sobre les parts de l’ordinador i, considerem, que en ser tan visual i senzill, pot resultar prou evident l’eficàcia del mètode.

2 de novembre: Descobrim el "Cloud computing":

La classe d’avui l’hem dedicat a la presentació del “Cloud computing”: la utiltat d’utiltizar aplicacions de serveis externes en la pròpia web. Ens han presentat el “Google Docs”, una eina molt útil per compartir arxius, imatges, documents, escrits, formularis, etc entre les un grup de persones. Ens ha sorprès molt aquesta manera de compartir, ja que es poden fer retocs, en aquests, de manera instantània i es comunica a les persones implicades en els documents les modificacions. És per això que es pot dir que és una manera molt útil per fer treballs en grup, els quals impliquen modificacions, lectures, i compartiment d’un mateix document, presentació, imatge, etc.

Per una altra banda ens han presentat l’ “Eyeos.org”, formant part del que s’anomena “Cloud Computing”, gràcies a aquest pots crear documents, aplicacions i guardar tot el cotningut que es vulgui però en aquesta web, un espai personal en forma d’ordinador personal però que s’accedeix des de la web.

Per tant, després del dia d’avui, puc dir que m’ha resultat molt interessant conèixer totes aquestes novetats: són programes que, probablement, a la majoria de nosaltres ens hauria agradat conèixer una mica abans, ja que des de fa un any estem fent molts treballs en grup. A partir d’ara ja sabem una nova manera de treballar en equip (de manera virtual) molt útil, ràpida i eficaç. És per això que m’agradaria continuar aprenent i descobrint totes aquelles coses que ningú, fins ara, ens ha mostrat i que ens seria realment útil per al nostre treball personal.